L'estructura arquitectònica dels castells necessita persones amb diferents característiques físiques. L'alçada, el pes, la força o l'agilitat són claus. Poden influir en com els joves castellers perceben el seu cos?
Articles on salut
Displaying 21 - 40 of 70 articles
Un estudi en ratolins demostra que a les femelles el distanciament social els produeix falta de motivació i als mascles major búsqueda de contacte social.
L'exposició a uns compostos anomenats disruptors endocrins s'ha relacionat amb múltiples alteracions de la salut femenina.
L'activitat física millora la salut i, malgrat això, continua ocupant un lloc secundari en la pràctica clínica. Com podria passar de la recomanació a la prescripció?
Un estudi recent alerta que més d'un 20% de joves presenta alteracions de la funció pulmonar, tot i tenir una exposició tabàquica acumulada baixa. Conèixer què hi ha al darrere del vapeig és el primer pas per deixar-lo.
Tres estudis en unitats hospitalàries de salut mental demostren que la qualitat personal de la cura té impacte en la durada de l'hospitalització i l'experiència dels pacients.
L'article repasa les principals plagues urbanes que conviuen amb nosaltres a les ciutats: coloms, panderoles, mosquits, rates i formigues. Què busquen a les metròpolis i quines són les millors maneres de controlar-los.
Quan una noia té la primera regla, a qui recorre? Principalment a casa i, majoritàriament, a la mare. Les xarxes socials són el següent recurs i el rol del pare continua sent secundari, segons aquest estudi.
Aquesta recerca revisa en què ens basem per a comprar, fa propostes sobre com millorar les etiquetes dels aliments i ha utilitzat tecnologia per a detectar fraus alimentaris.
Per què l'estrès pot canviar com mengem, pensem o sentim? Un sistema cerebral poc conegut, la relaxina-3, podria ser una peça clau per entendre-ho.
Amb el record de la pandèmia de covid-19 encara recent, s'han generat multitud d'opinions alarmistes o desinformadores al voltant del brot d'hantavirus del creuer MV Hondius. La salut pública aporta informació tècnica fiable i gestió de la situació.
Un brot d'hantavirus en alta mar planteja un repte sanitari i logístic excepcional. A diferència d'altres virus, l'amenaça no viatja entre els passatgers, sinó amagada en l'estructura de la pròpia nau.
Durant anys, aquest problema s'ha abordat quasi exclusivament des del pla físic, però pot tenir greus repercussions a nivell emocional.
L’Agència Europea de Medi Ambient ha publicat un informe que adverteix que milers de xiquets i xiquetes a Europa presenten dificultats de lectura i de comportament a causa del soroll. Què diu la ciència i quines solucions aporta?
Quan un jove migrat de 18–20 anys acumula atur, inseguretat residencial i discriminació, el malestar emocional creix i també el risc d’exclusió i sensellarisme. Aquest article repasa les dades que confirmen la salut mental dels joves migrats sols.
La manca d'especialistes en països de rendes baixes i mitjanes és un problema d'equitat. Portar el diagnòstic al pacient, allà on no hi arriben el dermatòleg o l'oftalmòleg, és una qüestió que la tecnologia pot resoldre.
Un equip de la UAB proposa reprogramar cèl·lules del sistema immunitari perquè localitzin les proteïnes tòxiques que s’acumulen al cervell en alzheimer o parkinson i ajudin a eliminar-les.
La fluïdesa verbal pot oferir una imatge incompleta del llenguatge. En la síndrome de Williams, les dades indiquen que el perfil lingüístic és més complex i menys preservat del que s’havia assumit.
Hi ha persones hipermotivades que no perdonen el gimnàs i d'altres sempre dispostes a fugir de l'esforç. És una qüestió de personalitat? La resposta està en el cervell i en una substància clau: la dopamina.
Les propietats del liti es van descobrir a 1949 i encara hui és el tractament de referència del trastorn bipolar. Però només un 29 % de pacients el reben. La realitat científica contradiu la mala percepció del fàrmac.
Top contributors
-
Profesor de Ciencias de la Salud, UOC - Universitat Oberta de Catalunya
-
Full professor, Université Côte d’Azur; Instituto de Investigación en Inteligencia Artificial (IIIA - CSIC)
-
Profesor Titular. Dpto. de Medicina Preventiva y Salud Pública (UV). Investigador emérito-Unid. Mixta Investigación Enfermedades Raras FISABIO-UVEG. CIBER Epidemiología y Salud Pública, Universitat de València
-
Catedràtica d'Universitat en Psicobiologia, Universitat Jaume I
-
Professora universitària i investigadora en autisme, Universitat Jaume I
-
Profesor de Neurofarmacología, Universitat Jaume I
-
Catedrático de Física aplicada especializado en Acústica, Universitat Politècnica de València
-
Professora Lectora, Universitat de Barcelona
-
Profesora Lectora en Grado en Enfermería, Universitat Rovira i Virgili
-
Doctora en Psicologia, Universitat Jaume I
-
Doctora en Psicologia, Universitat Jaume I
-
Doctora en Psicologia i Màster en Psicologia de l'Esport (UAB) especialista en rendiment i benestar humà i esportiu.Professora de Psicologia del rendiment (CAFE) i Psicologia de l'Esport (Psicologia). Membre del Grup de recerca SEaHM. Col·laboradora del Centre d'Estudis en Esport i Activitat Física (CEEAF) de la UVic-UCC, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya
-
Profesora Titular área de Psicobiología. Investigadora principal del grupo de investigación Adicción, Memoria y Aprendizaje. Universidad Jaume I, Universitat Jaume I
-
Doctora en Psicobiología. Personal vinculado a la investigación en el Área de Psicobiología, Universitat Jaume I, Universitat Jaume I
-
Investigador postdoctoral en Química Analítica, Universitat de les Illes Balears