Cada vegada més adolescents recorren als xatbots per compartir preocupacions i buscar suport emocional. Però què passa quan una màquina es converteix en el principal interlocutor dels nostres joves?
Articles on salut
Displaying 1 - 20 of 70 articles
El treball dels premis Nobel de Medicina 2026 dona resposta a una pregunta que el neurocirurgià Lettvin imaginava fa mig segle: on estan les neurones responsables de reconèixer a la nostra iaia?
El rellotge biològic ens diu quan dormir i quan estar desperts, però no el tenim tots ajustat a la mateixa hora. La genètica, la llum i els nostres hàbits expliquen per què.
Tradicionalment, l'estudi de les bases biològiques de la memòria s'ha centrat en les neurones. Tanmateix, altres cèl·lules participen en aquest procés.
Els infants són més vulnerables a la calor. Transformar la ciutat a través de les seves escoles no és una opció estètica, sinó una urgència de salut pública i de justícia ambiental.
Ceuta afronta una crisi humanitària, no sanitària. Tanmateix, els determinants socials i ambientals desfavorables incrementen el risc de patir malalties de la pell (com la sarna), infeccions gastrointestinals o respiratòries. Situacions que requereixen respostes.
L'entrenament d'alta intensitat, l'esforç compartit i els reptes comuns fan que moltes persones comencen a desciure el CrossFit com un espai segur on es creen vincles. Què en diu la psicologia?
Compartir mems sobre salut mental pot ajudar a alleujar la tensió, distreure dels problemes i afavorir les connexions entre persones que s’enfronten a reptes similars. La ciència ho corrobora.
El foc i els tambors són una gran part de la cultura catalana, però dècades de soroll intens afecten la salut dels participants.
La perimenopausa és el desencadenant del diagnòstic de TEA per a moltes dones: l'ansietat, el cansament profund i la sensació de què les estratègies d'adaptació a la societat utilitzades durant dècades ja no funcionen.
Les partícules fines i ultrafines que s'alliberen del desgast dels pneumàtics, frens i motor es dipositen sobre l'asfalt i, si són respirades, afecten la nostra salut.
La resistència als antimicrobians s'ha convertit en una de les amenaces més grans per a la salut global i la seva utilització en animals ha estès aquest problema a les nostres mascotes.
Amb les temperatures extremes el cor ha de fer més esforç dia i nit per a refrigerar l'organisme i el risc de partir una aturada cardíaca es dispara. Els sistemes de resposta ciutadana han incrementat les taxes de supervivència.
Una ferida que no cicatritza en mesos o anys pot convertir-se en un problema de salut infravalorat. Les noves teràpies autòlogues són una solució per al pacient i per al sistema de salut.
Els llegums són fonamentals per a la salut, però també és important saber com combinar-los i quins beneficis aporten en cada cas per a passar de manera adequada de la teoria a la pràctica.
Quan es treballa al camp amb temperatures elevades, el cos perd líquid i electròlits per la suor a un ritme que pot superar el litre per hora. Beure aigua no és prou i aquest article explica totes les claus.
El magnesi s'ha convertit en un dels suplements estrella, però sovint es confonen funcions fisiològiques reals amb beneficis clínics que, en persones sanes, estan poc demostrats.
El rendiment en esports de resistència ha estat estudiat tradicionalment des d'una perspectiva fisiològica; no obstant això, la recerca evidencia que els factors psicològics són determinants.
A les persones autistes se'ls sol demanar que entenguen la ment d'una persona neurotípica. Però, entenen les persones neurotípiques com funciona el món autista?
La resistència a la insulina afavoreix una desregulació del control de la glucosa, l'estudi de la qual pot obrir una finestra a nous tractaments.
Top contributors
-
Profesor de Ciencias de la Salud, UOC - Universitat Oberta de Catalunya
-
Full professor, Université Côte d’Azur; Instituto de Investigación en Inteligencia Artificial (IIIA - CSIC)
-
Profesor Titular. Dpto. de Medicina Preventiva y Salud Pública (UV). Investigador emérito-Unid. Mixta Investigación Enfermedades Raras FISABIO-UVEG. CIBER Epidemiología y Salud Pública, Universitat de València
-
Catedràtica d'Universitat en Psicobiologia, Universitat Jaume I
-
Professora universitària i investigadora en autisme, Universitat Jaume I
-
Profesor de Neurofarmacología, Universitat Jaume I
-
Catedrático de Física aplicada especializado en Acústica, Universitat Politècnica de València
-
Professora Lectora, Universitat de Barcelona
-
Profesora Lectora en Grado en Enfermería, Universitat Rovira i Virgili
-
Doctora en Psicologia, Universitat Jaume I
-
Doctora en Psicologia, Universitat Jaume I
-
Doctora en Psicologia i Màster en Psicologia de l'Esport (UAB) especialista en rendiment i benestar humà i esportiu.Professora de Psicologia del rendiment (CAFE) i Psicologia de l'Esport (Psicologia). Membre del Grup de recerca SEaHM. Col·laboradora del Centre d'Estudis en Esport i Activitat Física (CEEAF) de la UVic-UCC, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya
-
Profesora Titular área de Psicobiología. Investigadora principal del grupo de investigación Adicción, Memoria y Aprendizaje. Universidad Jaume I, Universitat Jaume I
-
Doctora en Psicobiología. Personal vinculado a la investigación en el Área de Psicobiología, Universitat Jaume I, Universitat Jaume I
-
Investigador postdoctoral en Química Analítica, Universitat de les Illes Balears