La convivència entre progenitors i fills adults és un fet freqüent tant a Espanya com en altres països europeus. Segons dades d’Eurostat (2023), la mitjana d'edat en la qual els fills abandonen la llar familiar a Espanya se situa al voltant dels 30 anys, similar a altres països del sud d’Europa.
A més, en els darrers anys, i especialment a causa de la crisi del cost de la vida i l'increment del preu de l’habitatge, també s'observa amb preocupació en molts països el fenomen anomenat fills boomerang, joves que abandonen la llar familiar però hi retornen en una data posterior.
En termes generals, la proporció de joves en edats de 25 a 34 anys que conviuen amb els pares es xifra al voltant del 40% al sud d'Europa (xifra, d'altra banda, considerablement superior a la dels països del nord).
Com afecta a les famílies la situació dels seus fills
Les dificultats dels joves per a establir la seua vida de forma independent reben bastant atenció des dels mitjans de comunicació, l'opinió pública i l’esfera política. Des del nostre punt de vista, atesa la prevalença d'aquesta mena de convivència entre generacions, també sembla necessari estudiar l'impacte que aquesta té sobre el benestar dels progenitors.
Això és especialment interessant perquè el signe del dit impacte no és obvi a priori. D’una banda, la convivència amb fills adults pot tenir efectes negatius sobre el benestar dels progenitors, per exemple, a causa dels costos financers o econòmics més grans que han d’afrontar o les menors oportunitats per al desenvolupament personal dels mateixos progenitors.
D'altra banda, aquesta convivència també pot comportar beneficis, com ara més oportunitats per a una vida social rica o més suport en tasques pràctiques.
Les nostres conclusions
En el nostre article, publicat a Social Science & Medicine, investiguem l'impacte que la convivència amb fills adults té sobre la satisfacció amb la vida dels progenitors espanyols d'entre 50 i 75 anys. En particular, estudiem si aquest efecte difereix segons l'edat dels fills.
La presència de fills adults a la llar familiar contravé les expectatives parentals sobre la transició dels fills a la vida adulta, cosa que pot generar ansietat o frustració als progenitors, més encara com més grans siguen els fills. D'altra banda, també estudiem si hi ha diferències entre l'efecte de la convivència esmentada sobre el benestar dels pares i de les mares.
Segons la literatura existent, les mares tendeixen a responsabilitzar-se més de mantenir els llaços familiars, tenir cura d'altres membres de la llar i fer una major part del treball domèstic. En aquestes circumstàncies, sembla plausible que el pes de la càrrega de la convivència amb fills adults recaiga més sobre les mares.
Per a dur a terme el nostre estudi utilitzem dades provinents de l’Enquesta Financera de les Famílies, que duu a terme el Banc d'Espanya de forma triennal i que constitueix una mostra representativa de les llars espanyoles.
Aquesta enquesta té un component de dades de panell; és a dir, les mateixes famílies responen en diverses ocasions, cosa que ens permet seguir-les a través del temps. Les dades inclouen dades demogràfiques de cada llar enquestada, de manera que podem observar canvis en la composició de la llar com a resultat de l'entrada o eixida de fills adults de la llar.
Des del 2014, ‘’enquesta inclou una pregunta sobre la satisfacció amb la vida de la persona que respon a l'enquesta (en una escala del 0 al 10), les respostes de la qual utilitzem com a mesura del benestar. L'enquesta també inclou informació econòmica i financera de les famílies, com el nivell d'ingressos de la llar, així com una varietat d'informació demogràfica de l'enquestat com l'edat, l'estat de salut reportat, l'estat civil, si està actiu, aturat o jubilat , etc., que incloem com a variables de control per a “aïllar” l'efecte que té la convivència amb fills adults sobre el benestar dels progenitors.
L'efecte negatiu de la convivència
Els nostres resultats mostren que la convivència amb fills adults més grans de 30 anys té un efecte negatiu sobre el benestar dels progenitors, mentre que la convivència amb fills adults més joves no sembla comportar cap efecte.
Quan analitzem l'efecte sobre pares i mares de manera separada, observem que aquest efecte negatiu apareix a causa d'una reducció significativa de la satisfacció amb la vida de les mares, no dels pares. La nostra anàlisi evidencia a més que aquest efecte negatiu es relaciona amb la convivència amb fills homes de més de 30 anys. La convivència amb filles no sembla tenir cap impacte sobre el benestar de les mares.
Així doncs, els nostres resultats mostren que la convivència amb fills més grans de 30 anys té un efecte negatiu sobre el benestar d'un grup important de persones, les mares, que experimenten un deteriorament en el seu benestar de magnitud considerable (equivalent a un deteriorament de la salut de “molt bona” a “acceptable”).
Aquests resultats es poden considerar una motivació addicional per a implementar polítiques que afavorisquen l'emancipació dels joves, no només pel propi bé, sinó també pel de les mares.