Home – Articles, anàlisis, comentaris
Mostrant 176 - 200 de 221 articles
La forma de produir-lo, de transmetre les receptes o de menjar el formatge parla de generacions, cultures i països. Més enllà d'un aliment, el formatge esdevé un mirall de com som i la ciència ho demostra.
Els canvis tecnològics han reduït el consum energètic a Espanya. Tanmateix, a la pràctica, l'estalvi és mínim. Vivim més sols, però gastem més i aquesta nova situació social ha de ser clau en les polítiques energètiques.
La major part dels textos que consumim són traduccions, però què passa quan deleguem la nostra comunicació a sistemes automatitzats que ni volen ni poden entendre el context social en què operen?
La mascletà no sols és escoltar, és una experiència que també es nota al pit, a la pell, als ossos. Què experimenten científicament els nostres òrgans en escoltar-la? I els de les nostres mascotes?
En l'era digital, la salut mental es veu alterada davant d'un ús excessiu dels mitjans tecnològics amb fins laborals. Les empreses han de actuar urgentment i avaluar nous riscos laborals.
La IA irromp també a l'educació més primerenca i pot ser utilitzada com una substituta total de pensament o com una provocadora de la creativitat.
La pel·lícula ‘Sorda’ ha posat rostre a una experiència que les investigacions porten anys documentant en silenci: les dones sordes enfronten barreres estructurals durant l'embaràs, el part i el puerperi.
Un dia sembla roja, altra negra i altra té l'aigua clara. Què estan explicant els colors de l'aigua de l'Albufera i d'altres llacunes mediterrànies del canvi climàtic, la seva fauna i el seu futur?
La manipulació d'objectes reals i variats és el que necessita un nadó per a desenvolupar les seves funcions executives. Goldschmied i la seva proposta és especialment rellevat davant el recurs de la pantalla.
El trasllat de ‘youtubers’ i ‘influencers’ espanyols a Andorra ha generat un debat intens i polaritzat. La seva audiència podria ser la clau de per què haurien de seguir pagant impostos a Espanya.
Salvaguardar el ric patrimoni de la diversitat lingüística d'Europa és un objectiu primordial del programa Erasmus, que potser les universitats obliden en algunes ocasions.
Quan el procés d'addicció ha començat, no sempre és possible retirar l'accés d'un nen als videojocs, sobretot quan es dona una escalada d'agressivitat o quan ho hem intentant vàries vegades sense aconseguir-ho.
Les tasques de conservació de les prades de ‘Posidonia oceanica’ no garanteixen que l'ecosistema es recupere, segons un estudi a Eivissa, on les poblacions de peixos es resisteixen a la contaminació de les aigües de la mar.
La resistència als antibiòtics és una gran amenaça per a la salut global. A la Universitat de València estan decidits a combatre-la reinventant la formació en microbiologia i innovant en docència.
Les xarxes socials estan dissenyades per detectar les formes d’hostilitat més evidents: insults, amenaces… Però què passa quan eixe atac és més subtil. Aquest estudi demostra com el pateixen les dones líders.
La microinflamació és un desgast silenciós que esgota. Una dieta antiinflamatòria basada en la ciència pot protegir i frenar l'estrès, però és necessari tindre en compte la base científica d'aquesta ‘moda’.
L'estrena de ‘Hamnet’, l'adaptació de la novel·la de Maggie O'Farrell, serveix per a revisar com es tracta en ambdues obres el dol per la mort d'un nen.
Els psicofàrmacs sovint es presenten com la via més ràpida per alleujar depressió, ansietat o altres trastorns. Tanmateix, no funcionen igual per a tothom. Entendre per què pot ser l'inici de la solució.
L'adolescència no posa a prova només els fills, sinó també els pares. Acompanyar sense controlar, escoltar sense jutjar i mantindre l'afecte en el conflicte són els ciments d'una criança acompanyant.
Les bones idees surgeixen de la intuïció o tenen una base matemàtica? Si és així, podem fer la intuïció humana computable i reproduïble a les màquines? El matemàtic Ramanujan donà la pista per aquest estudi.
L’esport infantil i juvenil és un espai de socialització privilegiat. El projecte europeu MultiLX planteja quines llengües s'hi parlen en aquests contextos i el paper dels joves, entrenadors i entrenadores, i famílies.
Què passaria si la palla d'arròs, els residus de la producció de vi o la pell de plàtan pugueren convertir-se en envasos capaços d'allargar la vida dels aliments? Aquest grup d'investigació ho ha fet realitat.
Els preus de compra i lloguer han assolit màxims històrics. Però augmentar l'oferta no baixa necessàriament aquests preus, com caldria esperar. Per què s'allarga tant aquesta situació?
Qui viu un desastre natural proper experimenta un augment de l'ecoansietat que persisteix inclús mesos després de l'esdeveniment, cosa que planteja reptes importants en matèria de salut mental.
En una època marcada per la immediatesa i per modes efímeres, decidim fixar alguna cosa “per sempre” a la pell. Per què ho fem? Raons històriques, sociològiques i psicològiques ho expliquen.























